Història i patrimoni

Breu història de Vila-sana

Vila-sana és un poble format modernament al bell mig dels camins que van a Castellnou, a Golmés, a Linyola i Mollerussa. El seu terme municipal, però, es conforma dels antics termes, llocs o poblats d’Oberchs (llevant), la Novella (ponent) i Utxafava (al mig, al nord el despoblat del Vilot).

El nom de Vila-sana va ser la solució neutral i de consens que aplegà diverses entitats segregades del municipi de Castellnou de Seana. Però dins del terme de Vila-sana continuaren existint els nuclis  d’Utxafava i  les  Novelles, i  tant  és  així  que  Utxafava  encara és vigent al registre de la propietat.

El primer esment documental d’Utxafava ens remet al període de repoblament d’època cristiana entre finals del  segle  XI  i  mitjans  del  segle  XII, on la població és citada com a  “Oxafava”.  L’any 1283, Utxafava esdevé una petita baronia amb Ramon d’Anglesola, fill segon de Berenguer d’Anglesola i  Butsènit.  La  baronia  estava  composta  per  Utxafava  i  el lloc dels Albercs (o Albergs). Utxafava es deuria despoblar amb  les  pestilències  del  segle  XIV  i  les  migracions  successives.

Així, el nom de Vila-sana apel·laria a la vitalitat d’aquesta nova entitat municipal, que hauria nascut forta i sana, legalment constituïda a resultes de la segregació del municipi de Castellnou de Seana, segons llei aprovada al Parlament Català baix la direcció del diputat Ricard Palacín, el 17 de juliol de 1933. 

Patrimoni natural i arquitectònic

Estany d'Ivars i Vila-sana

Vila-sana és coneguda arreu pel seu atractiu paisatgístic i natural, ja que compta amb l'estany interior més gran de tot Catalunya i acull una important diversitat biològica.

L'any 1950, l'Estany d'Ivars i Vila-sana va ser dessecat i les seves terres foren convertides en camps de conreu. L'espai destacava per l'abundosa presència de fauna, especialment d'ocells aquàtics, fet que comportà que les caceres fossin habituals en aquest indret. Alhora, l'Estany abastava de pesca els mercats de l'entorn i esdevenia un lloc de passeig i de celebracions diverses.

Al començament dels anys 90 l'Ajuntament d'Ivars assumeix la voluntat i la iniciativa d'engegar els estudis i els treballs per recuperar l'Estany. El 1995 s'aprova el pla especial i el 1996 s'elaboren els primers projectes. Finalment, el 2002 es constitueix el Consorci de l'Estany d'Ivars i Vila-sana, ens que va adquirir les 165 ha necessàries i que juntament amb la Fundació Territori i Paisatge de Caixa Catalunya han fet possible l'execució de les tasques de recuperació de l'estany.

El projecte de recuperació s'ha plantejat de manera i amb els mitjans necessaris perquè l'espai recuperi les característiques originals de l'estany dessecat l'any 1950. L'extensió superficial del llac és de 126 ha i la profunditat màxima de 3,5 m, tot i que la mitjana no supera els 2 m, amb un perímetre total de 5798 m. L'aigua prové del canal i desguassa per l'extrem oest envers un afluent del riu Corb.

El conjunt arquitectònic històric

El municipi es conforma també d'un patrimoni arquitectònic divers, com la Casa Vella, edificada entre els anys 1695 i 1699, malmesa durant la guerra de Successió i restaurada el 1985 sota la custòdia de la família Dalmases; l'ermita adjacent de la Mare de Déu de la Cabeza; i un seguit de conjunts inclosos en l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya com la masia del segle XVIII de Cal Senyor, l'església de Sant Miquel de Vila-sana, la Torre del Fraret, la Masia Montserrat, La Novella Alta i Baixa i la Torre del Xatmar.

Fonts:

Yeguas, Joan. «D’Utxafava i Les Novelles a Vila-sana. Crònica d’un procés d’independència(1895-1933)». Mascançà: revista d’estudis del Pla d’Urgell, [en línia], 2018, Núm. 9, p. 169-7, https://www.raco.cat/index.php/Mascanca/article/view/341481 [Consulta: 1-03-2021].

Espais Naturals de Ponent. «Estant d'Ivars i Vila-sana». [En línia] https://www.espaisnaturalsdeponent.cat/